Tarragona Empresarial al Twitter 17/12/2018 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » Actualitat


L’economia circular a Aigües de Reus
T.E.
28/11/2017

El Parlament Europeu ha iniciat, recentment, les negociacions d’un paquet legislatiu de quatre directives, que persegueixen una transformació econòmica d’envergadura en relació a l’economia circular. L’ecodisseny, les mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament són alguns dels fonaments d’aquesta nova economia, que vol aconseguir l’objectiu d’un 70% de reciclatge dels residus que s’originen a Europa, reduir els residus que acaben en deixalleries a un màxim del 5% i reduir el rebuig alimentari a la meitat (actualment és de 180 quilos per persona a l’any).
En essència, l’economia circular arrenca en la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics, sobre la base que el sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat als seus límits. Comença a albirar-se l'esgotament d'un seguit de recursos naturals i dels combustibles fòssils.
Per tant, l'economia circular proposa un nou model de societat que utilitza i optimitza els estocs i els fluxos de materials, energia i residus i el seu objectiu és l'eficiència de l'ús dels recursos. Dit d’una altra manera, els residus d'uns esdevenen recursos per a altres, amb la qual cosa tot producte ha de ser dissenyat per a ser deconstruït. L'economia circular aconsegueix convertir els nostres residus en matèries primeres, paradigma d'un sistema de futur.

Aigües de Reus i l’economia circular
En aquesta línia, Aigües de Reus fa anys que aplica principis de l’economia circular a la seva activitat quotidiana. La utilizació de part de l’aigua depurada per al regadiu agrícola. La producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aillat de les aigües brutes i que es destina a la trigeneració energètica. L’estalvi mitjançant la utilització d’aigua no potable però apta per a altres usos del tot quotidians, com és la neteja de carrers, reg d’horts urbans, compactació de terrenys, etc. La destinació per a la jardineria i l’agricultura de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües. El treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu principal de frenar el malbaratament de recursos...
Sense cap mena de dubte, podem atrevir-nos a afirmar que Reus va avançar-se unes quantes dècades al concepte d’economia circular, ara tan utilitzat. De fet, la depuradora de Reus és una autèntica raresa avançada al seu temps. Fundada els anys trenta del segle XX, no tan sols va ser la primera depuradora de l’Estat espanyol, sinó que, ja posats a depurar les aigües residuals, de bon començament, fa vuitanta anys, va ser dissenyada per a l’aprofitament de les aigües, els residus sòlids i, fins i tot, el biogàs produït.

Pioners històricament
Així doncs, el gran mèrit de la depuradora del Molinet –a banda d’haver estat la primera de la geografia espanyola– és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el més baix possible. L’aigua depurada es venia per al reg; el fang orgànic digerit i secat es venia com a fertilitzant agrícola; i el biogàs es venia a la fàbrica del gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic i altres usos domèstics i industrials. Amb l’aigua residual depurada es convertien en regadiu 300 hectàrees de terreny, i amb el biogàs obtingut funcionaven tres-cents fanals de l’enllumenat públic dels carrers de la ciutat.
“Com a reusenc, a mi n’enorgulleix saber que la depuradora de la meva ciutat ja feia aprofitament energètic fa vuitanta anys i que aplicava fórmules de reutilització que avui dia l’economia circular considera exemplars i com el camí del futur”, afirma el regidor delegat de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio.

Biogàs i trigeneració
A dia d’avui, la filosofia d’explotació de la depuradora segueix sent, la mateixa, en essència, tot i que adaptada al segle XXI. Els actuals processos de depuració d’aigües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant procesos físics, químics i biològics– els contaminants que conté l’aigua residual quan arriba a l’EDAR. Un cop eliminats aquests contaminats i aillats els residus orgànics que conté l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que se n’obtenen. D’una banda, part de l’aigua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i, d’una altra, s’acaben obtenint dos productes més: biogàs (que s’utiliza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).
En el cas del biogàs, el procés no deixa de ser molt elemental. I és que la digestió (o fermentació) dels residus orgànics que s’han aillat de l’aigua, genera de forma natural un gas (gas metà, fonamentalment) que es reaprofita com a recurs energètic. En el cas de l’EDAR de Reus, el biogàs que s’obté es deriva, en una part, a generar escalfor en processos interns de la pròpia estació depuradora. Concretament, es destina a la digestió de biosòlids: un sistema que permet eliminar de manera natural la fracció volàtil dels fangs que es genera en una estació depuradora, contribuint a la disminució dels residus sòlids i, alhora, augmentant la pròpia producció de biogàs aprofitable.
Una segona part, s’acaba comercialitzant com a electricitat. I finalment, una tercera part es destina a la generació de “fred per absorció”, que es destina a la refrigeració del laboratori.
És el que es coneix com a “trigeneració”, que és un pas més respecte a la clàssica cogeneració. Si la cogeneració és un procediment mitjançant el qual s'obtenen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire calent) a partir d'una font d'energia primària, la trigeneració hi suma la producció de fred.

En el cas de l’EDAR de Reus, la producció de biogàs va ser de 1.348.617 metres cúbics el 2016, d’acord amb l’estadística completa de l’exercici. Pel que fa a la part del biogàs que es reutilitza per a la producció d’energia elèctrica, va permetre produir 711.728 kilowats que, un cop posats al mercat, van generar uns ingressos de 169.989,22 €.



Adob i aigua de reg
El procés de reutilització circular, però, no s’acaba aquí. Perquè un cop aprofitat el metà que desprenen, els fangs es deshidraten i s’emmagatzemen. Part d’aquests fangs deshidratats es destinen a la planta de compostatge que hi ha en la pròpia EDAR i acaben convertits en adob orgànic mitjançant un procés de fermentació, assecat i cribat. Aquest adob s’utilitza en jardineria després de nombrosos controls. Actualment, la depuradora serveix aquest compost a una vintena d’empreses de jardineria de Reus i la comarca.
Una altra part d’aquests fangs es destina a l’enriquiment orgànic de sòls agrícoles i a la regeneració de pedreres, tenint en compte que per tal de millorar la fertilitat química i biològica dels substrats d’aquests espais recuperats sovint és convenient afegir-hi adobs orgànics, com són fangs de depuració.
En paral•lel i com és lògic, la depuradora (de la mateixa manera que feia l’original en els anys trenta del segle XX) segueix subministrant aigua de regadiu a finques agrícoles del terme de Reus, i en alguns casos dels municipis de Riudoms i Salou. Els olivers són, avui dia, el principal conreu que es beneficia de la utilització de les aigües ja depurades. Aquest, però, no és l’unica destinació que es dóna a les aigües procedents de depuració de la ciutat, degudament reciclades, sinó que també s’utilitzen, per exemple, en el reg de zones enjardinades d’urbanitzacions pròximes de la ciutat.

Estalvi i lluita contra el malbaratament
“Tot plegat, a banda d’un benefici medi ambiental, representa un important estalvi econòmic, en plena consonància amb els principis de l’economia circular”, afirma Dani Rubio. En paraules del regidor delegat de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, “també cal tenir en compte aspectes com ara que la xarxa d’abastament de la ciutat té un rendiment superior al 80%, per damunt de la mitjana espanyola, i això implica que fem grans esforços per evitar el malbaratament de recursos”. El rendiment de la xarxa d’aigües es mesura a partir de la comparativa entre l’aigua que es distribueix en origen a la xarxa d’abastament i la que acaba, finalment, servida als usuaris.
Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies