Tarragona Empresarial al Twitter 13/12/2018 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » La bona vida


Exposició «Fortuny, gravador» a Reus fins al 12 de gener
ED
16/11/2012

A Reus s'ha inaugurat l’exposició “Fortuny, gravador”, una mostra que recull els diferents gravats realitzats per Marià Fortuny que es conserven als fons del Museu de Reus. Aquesta és una de les activitats més rellevants que s’han programat amb motiu de l’Any Internacional Fortuny Reus 2012-2013.

El museu compta amb un total de 31 gravats que es corresponen a trenta de les trenta-cinc planxes que en el seu dia va gravar Fortuny (un dels gravats del museu és repetit), és a dir, que a Reus s’hi conserva pràcticament la col·lecció completa. Entre els gravats més interessants que es podran veure en aquesta exposició hi ha La Victoire, Meréchal ferrant au Maroc, Cabilenc mort, Àrab vetllant el cos del seu amic, Família marroquina i Anacoreta.

Gravador excepcional
«Com a aiguafortista iguala a Goya i s’aproxima a Rembrandt». Així definia Marià Fortuny el gran crític francès Théophile Gautier l’any 1870, a les planes del Feuilleton du Journal Officiel. Que el posés a l’alçada de dos grans artistes, dominadors de les tècniques del gravat com ningú, no era pas gratuït. Fortuny, a més de destacar en les tècniques pictòriques, va dominar amb mestratge la difícil tècnica del gravat calcogràfic tot posant-la al servei de la seva creativitat.

El fet que el treball de Fortuny com a gravador fos intermitent i esporàdic va comportar una producció més aviat curta, atès que només se’n coneixen trenta-cinc obres, totes lligades a la tècnica de l’aiguafort. La col·lecció del Museu de Reus consta de trenta-un exemplars d’aiguaforts, que es corresponen a trenta d’aquelles trenta-cinc planxes. Sense l’encotillament que el mercat exercia sobre la seva obra pictòrica, el treball d’aquestes estampes va permetre que s’endinsés en l’experimentació, de manera que ens trobem amb un Fortuny més espontani i fins i tot més íntim. Els seus gravats van esdevenir un banc de proves en què va poder explorar tota la seva capacitat creativa. Aquesta tècnica li va permetre, doncs, expressar-se amb major llibertat, fet que va repercutir en benefici del seu treball pictòric. Dins del conjunt d’obres estampades hi ha representats tots els grans temes amb què Marià Fortuny va acabar treballant, com ara l’orientalisme, els retrats o el gènere de casaques. Es tracta de peces de la seva maduresa creativa, a la qual va arribar a la dècada de 1860. De fet, Fortuny va iniciar el conjunt d’obra estampada el 1860 i la va cloure deu anys després, el 1870. De la varietat de tècniques calcogràfiques, Fortuny només va utilitzar l’aiguafort - la tècnica més habitual de les calcogràfiques - i en menor mesura l’aiguatinta, aquesta sempre com a complement de l’aiguafort.

La forta personalitat artística de Marià Fortuny també deixà una profunda empremta en l’art de la reproducció de la imatge. Tots els crítics coincideixen a col·locar-ne la producció gravada a la mateixa alçada que el treball pictòric, tot posant de relleu la seva contrastada versatilitat, que només podem trobar en els gens dels grans artistes. Fortuny ha esdevingut, també, un referent en el món del gravat perquè va saber trobar l’equilibri entre la destresa i el domini dels procediments tècnics i el seu geni creatiu.
Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies