Tarragona Empresarial al Twitter 18/06/2019 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » Entrevista


''El Port de Tarragona porta anys fent els deures amb bons resultats i una encertada planificació''
Josep Andreu Figueras, President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

F.G.
01/10/2011

Des de fa poc temps vostè està encarregat de dirigir una de les infraestuctures més importants de la demarcació. ¿Com s’ha trobat el Port de Tarragona?
El Port de Tarragona és una infraestructura que, tradicionalment, ha estat molt ben gestionada. Això li ha permès ocupar el cinquè lloc entre tots els ports d'Espanya tot i que l’entorn és cada cop més competitiu. Des de fa ja molts anys, el Port de Tarragona porta fent els deures amb bons resultats i amb una encertada planificació que li permet està ben preparat per suportar la crisi actual i, a més a més, tirar endavant nous projectes. És a dir, en tot moment s’ha fet una adequació de les infraestructures corresponents a les necessitats del mercat respecte a la realitat i a la nostra pròpia activitat.

Com està afectant la crisi econòmica al Port de Tarragona? S’ha reduït la seva activitat?
El números del 2009 demostren que va ser un any en el qual es va notar molt la crisi, mentre que l'any passat es va recuperar mercat, o sigui, tràfic. Això ens va permetre tancar l’any 2010 amb un creixement del quatre i mig per cent respecte al 2009. Llavors podem dir que el 2010 va ser un bon any, encara que no s'ha de perdre de vista la configuració del Port, que té una activitat molt captiva que prové, sobretot, de l'activitat energètica i de tot el que fa referència al Moll de la Química, que representa, aproximadament, un 60 per cent del volum total de l’activitat del Port. Per una altra banda tenim un 20 per cent procedent dels sòlids en general. Aquests també s'han mantingut tot i els canvis que ha sofert el mercat, com per exemple, el món dels cereals. Precisament, ara estem recuperant part del mercat del cereal i les perspectives d'enguany són positives. Per acabar tenim la càrrega general, que avui té una incidència petita, d’entre un 10 i 15 per cent d'activitat, però que considero que és important. Un dels objectius que s’ha de marcar el Port és equilibrar el volum d'activitat que s’hi porta a terme sense perdre activitat energètica ni química. Tot i això, si podem aconseguir que en comptes d’un 60 per cent en el camp energètic i químic sigui d'un 50, i que els sòlids es mantinguin en un 25 i els de càrrega de contenidors incrementin fins al 25 per cent, aconseguirem la fita que crec que s’ha d’assolir de cara al 2015.

Així doncs, el Port de Tarragona pateix millor la crisi que moltes altres infraestructures o sectors?
L'afectació de la crisi a nivell global del Port de Tarragona potser no la pateix tant, però a nivell particular hi ha operadors que han notat molt més la difícil situació econòmica que d’altres. Per exemple, s’ha notat una lleugera baixada de l’activitat en el sector del petroli però per una parada tècnica de la planta, no per manca del seu consum. En el context actual, doncs, podem dir que el Port nota els efectes de la crisi perquè no té els creixements de temps anteriors però està aconseguint suportar la sotragada de forma correcte.

Quin grau d’impacte econòmic té el Port de Tarragona com un dels principals agents de la demarcació?
Com a cinquè port d'Espanya, l’any passat va moure al voltant d’un global de 32,5 milions de tones, suposant això un augment del quatre i mig per cent respecte el 2009. Som el segon de tot l’Estat en sòlids, el setè en contenidors, i el cinquè en termes generals. El que es succeeix és que tots els estudis que tenim sobre l’activitat portuària són de fa tres o quatre anys. Per aquest motiu mantenim converses amb la Universitat Rovira i Virgili per mirar de tenir un observatori empresarial permanent del que és l'activitat portuària respecte al territori. Això ens permetrà buscar dades econòmiques que ens correlacionin l'activitat portuària amb tot el Camp de Tarragona, ja que en aquests moments la contribució del port al PIB provincial i de moviment de facturació d'activitat directa la desconeixem. Per això és important que es porti a terme aquest observatori empresarial de forma permanent. En aquests moments també formem part de la taula socioeconòmica del Camp de Tarragona, que crec que és el millor fòrum per aconseguir aquest punt de trobada de tots els organismes empresarials del territori i, a l'hora, la universitat.

Quin paper tindran les dues noves terminals de mercaderies que en aquests moments estan en obres?
El Moll de Cantàbria ja ha començat a operar i és la nova terminal de càrrega general. Ens aquests moments, ja s'ha fet la concessió d'una part de la terminal i s’estan construint les infraestructures de magatzem logístic i d’activitat que està previst que comencin a operar entre els mesos de setembre i octubre d'enguany. A més a més, aquesta terminal ja comença a tenir activitat, sobretot concessions administratives puntuals d'uns certs muntatges. Per altra banda, es troba el del Moll de la Química, que ja ha començat el procés d’obres d'ampliació perquè passi de 18 hectàrees a 36 doblant així la seva capacitat. Una inversió important xifrada al voltant dels 40 milions d'euro i pensada també per donar resposta al territori. Amb la línia del que comentava amb anterioritat, s'està creixent de forma racional de la mà dels operadors i amb apostes i projectes estratègics.

Dins de la gestió del Port de Tarragona per aquest anys també hi ha grans reptes que requereixen d’una resposta. Un d’aquests és el que fa referència a la infraestructura com a destí de creuers.
És un tema que tot l’equip directiu hi creiem però que tenim sobre la taula perquè pensem que s'han de portar a terme nous plantejaments tant a nivell de port com dels agents econòmics i turístics del territori. La realitat és que ens hem trobat amb unes estratègies comercials per aquest any 2011 que preveien l’arribada d’uns 4.000 creueristes i, finalment, sembla que estaran entre uns 2.800-3.000. Està clar que tot i els esforços que s’ha fet són números molt pobres perquè el Port de Tarragona pot aspirar a tenir uns millors resultats. L’actuació en aquest camp està molt lligat al conveni que es va acordar entre l’Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, la Diputació de Tarragona i el propi Port, i que un cop passades les eleccions i l’estiu els nous equips ens assentarem per treballar en els plantejaments d’estratègies comercials diferents. Des del meu punt de vista, fins ara el Port ha tingut un paper secundari en el procés, ja que la seva col·laboració ha estat centrada en l’adequació del Moll de Llevant, mentre que el lideratge ha vingut més per part de les entitats de turisme. Això ha de canviar de perspectiva i el Port ha de tenir un paper més actiu en la seva promoció i projecció a l’exterior, perquè l'interlocutor final sempre és una ‘naviera’ de creures, i la interlocució amb ells pot ser més eficaç si prenem part de forma directe junt amb el territori.

La competència d’un port de les dimensions i de la importància com el de Barcelona no resulta un obstacle insalvable en el camp del mercat dels creuers?
Nosaltres no podem entrar a competir amb Barcelona. El món dels creuers és una forma de turisme a l'alça amb una amplia oferta amb companyies de luxe i de segona fila. Barcelona, evidentment, té un gran port i molt ben gestionat però també té una cosa que a Tarragona no tenim, que no és una altra que un nom a nivell internacional. La marca Barcelona és d’una gran projecció junt amb el complement d’un Aeroport com el d’El Prat, que li permet ser principi i fi de trajecte amb una clara vocació de destins internacionals. Però per altra banda, hi ha ports com el de Palamós per on hi passen 40.000 persones cada any o el l’Alacant, amb una perspectiva d’arribar als 80.000 creueristes. Aquests són les xifres que hauríem d’aconseguir nosaltres a dos anys vista perquè el nostre valor turístic, patrimonial i cultural és de primera línia.

Canviant de tema, al final s’ha trobat una solució amb tot el cas de Marina Port Tarraco?
Finalment, tot els temes judicials que estaven aturant el procés de compra-venta de la concessió ja s’han acabat després que la última reclamació s'hagi retirat i que, per tant, ja s'han complert tots els terminis que bloquejava el procés. Així doncs podem dir que ja ens trobem en el procés final, en el qual el nou inversió de Qatar formalitzarà el procés de venta amb Internacional Marina Port Tarraco. Haurem de trobar el moment per assentar-nos amb ells per conèixer els seus projectes i de quina manera pot col·laborar l’Autoritat Portuària en el procés, perquè és molt important que el nou titular de la concessió tingui projectes que també serveixin per dinamitzar la Marina Port Tarraco. És molt important per mantenir la integració del port amb la ciutat, un dels nostres valors i principals singularitats que no ens podem deixar perdre.

Després també hi ha el capítol de l’antic edifici de l’Autoritar Portuària. Quin serà el seu futur?
D'entrada, la meva voluntat com a president del Port dins d’una coherència lògica es mantenir-lo, ja que es tracta d’un edifici singular i simbòlic per Tarragona. És una construcció de quasi 40 anys i que s’ha anat degradant pel fet d’estar a primera línia de mar. La renovació ha de ser integral, i més tenint en compte la nova normativa del codi d’edificabilitat que obliguen a fer-li una sèrie d'adequacions estructurals per complir-lo. Un informe de l'any 2008-09 dictaminava que per fer-lo funcional s’havia de fer front a un cost de 9 milions d'euros, una xifra que ara volem revisar amb els preus actuals i veure realment l’abast total de la inversió sense anar a màxims. Ara ve, s’hi pogués escollir, personalment, m'agradaria que fos un edifici d'activitat empresarial lligada a l'activitat portuària. En aquest sentit ja hem tingut converses amb persones interessades i, a finals d'any, hem de tenir una solució sobre la taula.

Pel que resta d’any hi ha previstes noves inversions?
Hi ha inversions com ara el del dic dels Prats. És un petit dic situat entre el pantalà de Respol i la platja de Vila-seca i la idea passa per prolongar-lo a través d’una inversió d'uns 25 milions d'euros per que pugui disposar d’aigües més resguardades i, d’aquesta manera, millorar la seguretat de l'entorn. Així el dic dels Prats també seria transitable i eliminaria l'enllaç amb la platja de Vila-seca. Les previsions són que es comenci a construir l’any vinent.

Perfil:
 
Edat: 47 anys
Professió: Enginyer Industrial Superior, especialitzat en organització d'empreses
Aficions: Pàdel, motos i muntanya
Trets principals del seu caràcter: Escoltar i afabilitat

Biografia:

Josep Andreu Figueras (Tarragona, 1964), casat i pare de tres fills, és enginyer Industrial Superior especialitzat en Organització d'Empreses per l'escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Diplomat en Direcció d'Empreses i Serveis per ESADE, té també un Màster en Economia de Salut i Gestió Sanitària per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Des del 1992 ha desenvolupat diverses feines, com la de director provincial de la Mútua General de Seguros. Posteriorment va ser gerent del Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona i des del 2002 fins al 2011 ha desenvolupat diferents tasques dins del grup de la Xarxa Sanitàriai Social Santa Tecla, primer com a director d'Aprovisionaments Santa Tecla fins als actuals càrrecs de gerent de Serveis de Suport i gerent de Serveis Socials. És vocal de la Comissió d'Indústria de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, vocal de l'APEMTA (Associació Patronal de les Empreses del Metall de Tarragona), vocal en el Consell de Salut de la Regió Sanitària de Tarragona de la CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona). Ha estat president de la Comissió de Control de Caixa Tarragona (2009-2010) i actualment és conseller general i vocal de la Comissió de Control de Catalunya Caixa.




Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies