Tarragona Empresarial al Twitter 20/03/2019 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » Entrevista


‘L’empresari tarragoní no està prou conscienciat de la importància que suposa buscar nous mercats a l’exterior’
Mario Rigau, Director general Global Approach Company

J.A.D.
23/08/2013

Gestor i empresari ben conegut per ser el president executiu de Tarragona 2017, que va deixar el seu càrrec fa un any i mig, una vegada ens van aconseguir per a la ciutat els Jocs Mediterranis. Assessora a diverses empreses i encapçala la societat Global Approach, amb seu a Barcelona, com a principal activitat, encara que també desenvolupa d’altres projectes en el sector turístic i de congressos amb l’empresa Munditravel.

Que farà falta perquè Tarragona tingui uns Jocs Mediterranis plens i amb totes les garanties d’èxit?
El principal és que les administracions públiques implicades aportin en temps i forma els recursos necessaris per organitzar els Jocs. L’organització d’un esdeveniment d’aquesta dimensió requereix un esforç humà, tècnic i econòmic que mai s’ha vist a Tarragona des dels romans. Sobre aquesta base de compromís institucional real es poden obrir altres àmbits importants com el del patrocini privat. En aquest sentit, pel que sabem fins ara, no hem anat més lluny de les declaracions de bones intencions de l’Estat o de compromisos econòmics de baix nivell, com el de la Generalitat. La pregunta que ens podem fer és si Tarragona té garantit l’èxit dels seus Jocs i la resposta és que no. Però això més enllà de ser una preocupació, ha de ser un element esperonador.

Anem justos de temps o pensa que el marge és encara suficient?
Ja han passat 22 mesos des de que ens van atorgar els Jocs i s’ha avançat en allò que depén de l’equip tècnic dirigit per Ramón Cuadrat, que és l’elaboració d’un bon Pla Director, pero pel que fa a la fase executiva, en la que ja hauriem d’estar endinsats, anem amb retard. Hi ha marge per recuperar calendari, però segurament les opcions de Madrid 2020 hagin pogut influir, per exemple, en que encara no estigui legalitzada formalment l’entitat de gestió del Comitè Organitzador. El temps és el gran enemic de les ciutats organitzadores. Tenim marge per recuperar ritme, però cada dia que passa juga en contra de l’objectiu d’excel·lència organitzativa.

Potser és una qüestió de pressupost?
Els recursos econòmics son fonamentals. Almeria, per exemple, a les alçades de calendari de Tarragona 2017, disposaba d’un pressupost anual de 2 milions d’euros i tenia un staff tècnic amb més de 10 persones treballant exclussivament pels Jocs. Per molta imaginació i bona feina que hi posi Ramon Cuadrat i el seu reduit equip, hi ha una feina que han de fer els responsables institucionals si no volen portar a Tarragona a una situación d’alt estrés organitzatiu. I aquesta feina és dotar pressupostàriament al Comitè Organitzador ara per tal que el timing sigui el adequat.

Creu que els Jocs podem servir com un aparador per atreure inversions empresarials? Què hauriem de fer en aquets sentit?
Els Jocs son un gran referent per a inversors i nous projectes, però una gestió tova dels Jocs pot tenir els efectes contraris. Els inversors, normalment, mesuren els projectes com els dels Jocs de Tarragona en funció del paper de les administracions públiques. Si ara mateix ja estesin en fase executiva o pre-executiva projectes com ara el centre acuàtic, la vila mediterrània smart en el seu nou format, la remodelació de l’estadi del Nàstic, de l’estadi de Camp Clar, i els nous pavellons anunciats, tot això seria un magnífic aparador. En la fase de candidatura les empreses van apostar per un somni, però ara volen realitats, per que aquell somni ja és una realitat. Imagino que el Comitè Organitzador té calculats els timings i la planificació executiva del Pla Director, però una mica de “chicha” ajudaria. També és cert que cal fer via amb les complicacions burocràtiques o polítiques. Que una ciutat organitzadora d’uns Jocs no tingui en plataforma de llençament inversor casos com ara la Savinosa, el Fortins de l’Arrabassada, el parc hoteler, la Ciutat Residencial o d’altres indrets, desincentiva inversors. La ciutat hauria de saber, a aquestes alçades, qué vol ser en el 2017 i demostrar-ho amb fets, més enllà dels discursos tants cops repetits.

La seva empresa, Global Approach, està especialitzada a crear sinergies empresarials entre el Magreb i Espanya.
És una empresa molt jove. De fet ha començat a operar com a tal al gener d’enguany. Però hem treballat intensament amb diverses empreses de l’Estat espanyol i amb algunes institucions i a partir del setembre començaran a veures els fruits. Algunes empreses molt importants i amb forta activitat al Magreb han apostat per la nostra oferta i tindrem resultats positius molt aviat.





'El Port de Tarragona és el port mediterrani que té més i millor capacitat de resposta a qualsevol nou àmbit d’activitat'


Quins països considera que tenen gran potencial? Quins punts trova mes favorables i quins serien els inconvenients?
La nostra empresa ha donat prioritat a Algèria. Per la seva bona xarxa de comunicació amb el nostre litoral mediterrani, pel seu grau de desenvolupament econòmic actual i futur i la bona acollida que tenen les empreses espanyoles, hem obert línies de negoci molt interessants. També tenim activitat al Marroc i a Arabia Saudí. De moment, no volem obrir més mercats per que som una empresa emprenedora però petita. És molt important que les nostres empreses prenguin consciencia real de que la internacionalització és un repte que tota empresa pot asumir. Encara que mai hagis fet res fora d’aquí. El que cal és encertar amb els companys de viatge, anar pas a pas i no voler resoldre els problemes d’aquí amb les oportunitats d’allà. Però una empresa seria i amb bona predisposició té un alt percentatge de possibilitats de treballar a Algèria o Marroc de forma permanent i contiuada. Un altre aspecte important i que les empreses espanyoles entenen amb dificultat és que en aquests països tenen la seva forma de fer i t’has d’adaptar. Els empresaris italians, els turcs o els portuguessos de seguida s’adapten i per això, sovint, tenen éxit abans que nosaltres. Els xinessos juguen diferent, juguen a un altre joc.

El Port de Tarragona ofereix una plataforma idònia per un tràfic orientat cap aquests països…
Abans d’iniciar les nostres activitats, des de Global Approach varem fer un estudi dels ports mediterranis per tal de saber amb quins podríem treballar millor. El Port de Tarragona ofereix una plataforma logística excepcional i, sobre tot, en la nostra opinió, és el port mediterrani que té més i millor capacitat de resposta a qualsevol nou ambit d’activitat. Sens dubte será el port que més creixerà en els propers anys. I en el cas d’Algèria, el de Tarragona ofereix una opció molt interessant ja que les mercaderies, normalment, en el Port tenen una part del seu camí, però no tot i la connexió terrestre de Tarragona, sobre tot amb el nou tercer fil, supera en capacitat logística de transport intermodal a qualsevol altre port mediterrani, inclòs el de Barcelona.

Quines altres possibilitats li veu?
Conec els projectes del Port en creuers i en obrir espais d’activitat per a la ciutat i als seus ciutadans. Els anteriors presidents de l’Autoritat Portuària i especialment l’actual, Josep Andreu, han desenvolupat una gestió pro-tarragonina molt important que genera sinèrgies força positives i obre nous espais a projectes que, sempre, acaben generant activitat econòmica i ocupació. Sobre noves possibilitats, crec que el Port hauria de impulsar i liderar un potent Centre Internacional de Negocis a Tarragona, juntament amb altres institucions com ara la Cambra de Comerç o la URV.

Considera que l’empresari tarragoní està prou conscienciat de la importancia que suposa buscar nous mercats a l’exterior.
No. Per això penso que un Centre Internacional de Negocis seria una eina força interessant ja que podría tenir un paper motriu des del punt de vista de internacionalització, però a la vegada, un paper pedagògic i de divulgació molt important. Tenim alguns exemples d’empreses del territori que han assolit bons exits en la seva internacionalització, però la majoria s’ho miren com observadors testimonials i passius. Fora trobarien oportunitats de negoci, fins i tot, finançament als seus projectes, però cal donar el primer pas, no els vindran a buscar.

PERFIL
Edat: 51 anys.
Professió: Consultor.
Aficions: Esports i lectura.
Trets principals del seu caràcter: Treballador, emprendedor i exigent.
Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies