Tarragona Empresarial al Twitter 20/03/2019 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » Entrevista


'L'única manera de tirar endavant una empresa és exportant'
Andreu Suriol, president Cambra Comerç de Tarragona

JORDI PASCUAL
02/09/2016

L'any 2015, el Ple de la Cambra de Tarragona va escollir per unanimitat Andreu Suriol com a nou president de la corporació tarragonina. Nascut a l'Arboç Suriol és llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Òptica Oftàlmica i Acústica Audiomètrica i titular d'una oficina de farmàcia a l'Arboç. Entre altres càrrecs, el seu tarannà empresarial es visualitza també com a fundador i president de l'Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona; i fundador i president de la Federació Catalana d'Associacions de Farmacèutics Empresaris.

En primer lloc, quins motius el van motivar a ocupar el seu actual càrrec?
No tenia cap motivació per ser el president de la Cambra de Comerç. A la meva vida no tenia l'objectiu d'arribar a ocupar-ne la presidència. Les circumstàncies m'hi van portar; el president anterior va optar per una opció política, això va motivar que jo passés de vicepresident a president. Mai m'havia marcat aquest objectiu.

Ha valgut la pena?
Tant a nivell personal com col·lectiu m'ha valgut la pena ser president. Això et dóna l'oportunitat de tornar a estar a primera línia, de poder desenvolupar els teus coneixements i la teva manera de ser. A nivell col·lectiu m'he trobat un equip de treball molt professional.

Per quines línies d'actuació passa el futur de les cambres de comerç catalanes?
Si pogués dibuixar un escenari futur, reduiria el nombre de cambres. Hi ha cambres que són molt petites, que no poden efectuar la feina de la mateixa manera que les cambres més grans. Les dimensions poblacionals i de les cambres no tenen res a veure. Per exemple, Palamós i Sant Feliu de Guíxols estan iniciant un procés de fusió. Tot i això, no crec que hi hagi més fusions. La gent prefereix ser el cap d'una cosa més petita que no pas una part d'una entitat més gran.

I la de Tarragona, com treballa el seu futur?
La Cambra no té l'objectiu d'assegurar-se el seu futur, sinó de donar un servei a les empreses. Volem fomentar que el marc on les empreses desenvolupen la seva activitat econòmica sigui ideal, el millor. Des d'aquí reivindiquem infraestructures, competitivitat de les empreses, millores del transport ferroviari i demanem l'abaratiment de l'energia elèctrica.
L'any 2010 es va aprovar el Reial Decret que canvià tota la idiosincràsia de les cambres, les empreses deixaren d'estar obligades a pagar. Llavors vam haver de buscar els nostres atractius i posar-los en valor. Abans teníem un pressupost difícil d'esgotar, perquè ens queia del recurs cameral permanent, gaudíem d'un equip de treball de 23 persones, un equip d'estudis de viabilitats i mercats, etc. Però al treure'ns el 70% del finançament, ens vam haver d'espavilar donant serveis, formació i potenciant les missions.

‘Reduiria el nombre de cambres, però la gent prefereix ser el cap

d'una cosa més petita que no pas una part d'una entitat més gran’


Precisament, l’entitat que vostè presideix s’ha especialitzat en un mercat prou difícil: les missions empresarials a l’Àfrica. Una especialitat que té reconeixement a tot l’Estat.
Quan la Cambra de Tarragona va haver de definir en què es diferenciava, vam escollir la internacionalització, la batalla per les infraestructures i la formació. Tenim un reconeixement perquè fa 20 anys que hi anem, coneixem idiosincràsia dels països, la manera de fer negocis, tenim una bona estructuració.
La Cambra realitza una dotzena de missions comercials cada any, la majoria d'elles són a l'Àfrica subsahariana. Els països als quals fem missions no són fàcils, (Txad, Nigèria, Costa d'Ivori, entre d'altres). Als empresaris se'ls hi ha d'explicar molt bé com funcionen. Aquest treball exterior no es fa d'un dia per l'altre, el nostre responsable d'internacionalització, Roberto Barros, porta uns 25 anys anant a aquests països. No són mercats senzills perquè apareixen pors com l'ebola o el terrorisme. Per tant, aquests mercats no estant exempts de riscs, però el risc compensa les possibilitats de negoci.
El nostre objectiu no és anar a mercats saturats, sinó que busquem mercats nous encara que puguin generar reticències. Els països on fem les missions, veus que hi arribes i t'esperen, tanques operacions. Fa uns anys tots els productes es venien a mercats nacionals i als empresaris els hi costava molt deixar el mercat nacional o europeu, però ara això ha canviat.




La internacionalització ha estat un gran aliat per mitigar els efectes de la crisi econòmica. Ara hem de fixar-nos en la demanda interna?
El mercat intern està saturat, mentre no s'elevin els sous i la situació no millori, no es fomentarà el consum i, per tant, el mercat intern no pujarà. El que hem de fer és fomentar l'exportació, l'única manera de tirar endavant les empreses és exportant.

Quin paper juga Port de Tarragona i quina influència té en l'economia tarragonina?
Té un paper importantíssim. El Port és la primera entitat a nivell de negoci, està funcionant bé i està especialitzat en transport i recepció de productes de poc valor intrínsec. Si pogués escollir, seria millor dedicar-se a creuers i potenciar el turisme i l'oci.

La industria química ha de seguir sent un dels eixos bàsics del desenvolupament econòmic tarragoní?
Hauríem d'intentar que la indústria química es consolidés i no es deslocalitzés. Hem d'evitar que les empreses marxin a països amb mà d'obra barata com el Marroc, Nigèria o Senegal; i també a Finlàndia o llocs on els sous no són precisament baixos. Això es deu a que s'ha trobat que pagant uns sous més elevats, tenen el preu de l'energia molt més barata, cosa que facilita el producte final.

En general, quins actius ofereix la província tarragonina per l'atracció de noves empreses o inversions?
El clima, l'estabilitat política i mà d'obra especialitzada són uns dels principals atractius. Tot i això, no entenc com algunes empreses vénen aquí, veient les infraestructures viàries que tenim i el preu de l'energia; aquests són els nostres grans cavalls de batalla. Altres països abarateixen el preu de l'energia segons quina indústria sigui més estratègica pel país.
Portem anys reivindicant millores per activa i per passiva, malauradament sembla que hi hagi una mà negra que impedeixi que es solucioni el problema d'infraestructures. Ens han dit molts cops que el tercer carril arribaria i després no s'executa més que un 25% de les inversions previstes.

Parla d'una mà negra...
Hi ha dos factors que la motiven; el corrent independentista i que sempre ens han vist com un cas a banda. El Govern central no veu que aquí hi ha la gallina dels ous d'or. L'Estat es nodreix d'impostos, si ofega l'economia com s'està fent, s'està ofegant el desenvolupament. El Govern hauria de facilitar i afavorir que es creïn negocis en la nostra demarcació.

Aquí patim el que sembla l’etern problema: el dèficit en infraestructures...
No entenc com es poden fer línies d'AVE a Zamora, si ni l'AVE Barcelona-Madrid és rentable. Qui pot afirmar que a Zamora es necessita aquesta infraestructura?
Podríem tenir dues vies i no pas una via única de 40km que comunica el sud del llevant espanyol amb el nord. O algú s'ha tornat boig o no entén de què va l'economia d'un país.

Quins plans té previstos la cambra pels projectes d'emprenedoria? De quina manera es dóna suport fins al moment de creació de l'empresa?
Tenim una secció d'emprenedoria, en què s'orienta, s'assessora, es fa un estudi de viabilitat. Hi ha uns horaris tutelats en què se'ls explica com poden desenvolupar aquest projecte –tan individual com col·lectius-. És a dir, fem una tutoria d'emprenedoria i després es deix que l'empresari voli lliure. També hi ha empresaris que un cop creat el seu negoci, ens vénen a veure per internacionalitzar-se, buscar ajudes...

PERFIL
Edat: 71 anys
Professió: Farmacèutic
Aficions: Llegir i escriure
Trets principals del seu caràcter: Persistència, perseverança i constància

Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies