Tarragona Empresarial al Twitter 20/03/2019 subscripció gratuïtaSubscripció contactar

    

Inici » Entrevista


''El crèdit està obert i no es denega cap operació perquè no tinguem interès''
Ferran Cornudella, Director de zona del BBVA a Tarragona

F.G.
01/02/2012

El BBVA sempre ha estat molt vinculat a la història de la demarcació i, especialment, de Reus. Continua existint aquest fort arrelament de l'entitat bancària amb la ciutat?

Absolutament. Podem parlar de Reus com el municipi de la província de Tarragona on el BBVA té més oficines i on estem presents des del 1926 a la plaça Prim. Però més enllà d'aquest fet, també tenim una relació molt estreta amb al món de l'empresa i amb la Cambra de Comerç. A més a més, a Reus també disposem d'una de les dues oficines d'empresa que l'entitat té al territori. Per tant, les vessants de banca comercial, de banca d'empresa i de corporacions podem dir que són molt dinàmiques.

Quina és l'actual xarxa d'oficines que el BBVA té a la província?

La xara d'oficines a la demarcació, lluny de minvar, està creixent. De fet, Tarragona és una de les províncies on el BBVA, darrerament, ha augmentat la seva presència. En aquests moment comptem amb 50 oficines de banca comercial més dues d'empresa. Una situació que acabem d'arrodonir, recentment, amb la inauguració d'una nova oficina a Cunit, un fet per nosaltres molt important en aquests temps i que ha comptat amb una gran rebuda per part de les institucions i veïns del municipi. Però entrant més al detall, a la comarca del Baix Camp disposem de 16 oficines, de les quals nou estan ubicades a Reus. Per tant, la comarca està representada amb un terç del total de les oficines que té a la província. La intenció del banc, doncs, es continuar amb la línia activa de mirar d’implantar-nos al territori per cobrir la seva totalitat. Una bona mostra d’aquesta voluntat es la posada en funcionament de ‘BBVA Contigo’.

De què es tracta?

És un canal per apropar-nos a la clientela a distància i que, malgrat tenir com a suport la banca per internet i via telefònica, no vol dir que sigui impersonal. ‘BBVA Contigo’ té la virtut de ser una banca per internet realment operativa, que no es limita a les consultes i transferències sinó que també permet contractar productes com poden ser crèdits o fons d'inversió. El més important és que té personalitat, en el sentit que disposa d’una xarxa de gestors i assessors personals que fan que no sigui un canal impersonal. Pensem que és una fórmula que a la província pot resultar beneficiosa en aquells municipis petits on no tenim presència però tampoc hi ha altres entitats.

Quin és el volum de negoci del BBVA tant amb empreses com particulars?

En aquest apartat trobem dos variables importants, una és la voluntat o vocació del banc d’apostar pel territori i, després, com està l'entorn econòmic. La nostra entitat és forta i solvent, com ho demostra l’obertura de noves oficines. Per tant, nosaltres treballem pel negoci i també pel crèdit, sense oblidar que depèn molt del sector que tractem. Per exemple, en el món de l'empresa i del hipotecari al 2010 encara creixíem de forma moderada a la demarcació, sobre un 1% en empresa i al voltant del 3% en particulars. Al 2011 la cosa ha disminuït fruit de la continua caiguda en la compra-venta d'habitatges.

Quina és la cartera de clients a la demarcació i quants treballadors té l’entitat en aquests moments?

En termes de quota de mercat sobre la població, podem dir que hem incrementat en el darrer any, aproximadament, al voltant del 6,5%, amb tota la prudència que suposen aquestes dades. El que sí que tenim constatat és que encara podem fer més recorregut, pensem que és un moment per fer un pas endavant i créixer en quota de clientela i que, a més, disposem d’una xarxa amb capacitat per fer-ho. Pel que fa referència al nombre de treballadors, al territori estem en uns 280.

Podríem dir que la sensació entre particulars i empreses és que les entitats bancàries no faciliten crèdit, vaja que han tancat l’aixeta. Quina és la realitat de tot plegat?

Nosaltres facilitem crèdit, ja sigui de propi com d’altres línies que existeixen. En el món de l’empresa ens estem trobant amb una demanda de financiacions que abans potser tenien cobertes amb altres entitats o que, senzillament, fan per previsió. Els criteris de risc que aplica la nostra entitat s'han mantingut estables amb el temps, són els que eren fa tres i quatre anys, això sí, adaptats a la realitat. Tenim l’aixeta oberta i la instrucció a la nostra xarxa és que s'ha de buscar crèdit i l'estem oferint. Per tant, podem assegurar que estudiem totes les sol·licituds que ens arriben i que no es denega cap operació perquè no tinguem interès. No defugim la responsabilitat que ens pertoca com actor financer solvent i amb tradició de fer costat a l’empresari.

En primer lloc, i relacionat amb el món de l’empresa, hi ha un tema reiteratiu que, últimament, està sobre la taula com són les comissions que apliquen les entitats bancàries.

Les comissions representen un cost que es paga per uns serveis que, amb el pas del temps i la implantació de les noves tecnologies, s’han tendit a banalitzar. Però no podem oblidar que són uns serveis que si no existissin complicarien molt les coses i que, d’altra banda, requereixen d’una estructura de xarxes i de personal que s’ha de mantindre. A partir d’aquí, és legítim que una entitat financera tingui dret a cobrar-les, encara que cadascuna aplica la seva pròpia política. En el nostre cas, intentem minimitzar-les per ajudar als nostres clients a seguir evolucionant i poder alleugerir l’actual situació econòmica. En aquest sentit, també pensem que potser ara és el moment de treballar amb nosaltres, som un banc i, per tant, ja sabrem rendibilitzar la feina que fem amb els clients que ens portin la seva transaccionalitat. A partir d’aquesta relació, no li cobrarem comissions sempre que siguin en termes estàndards i amplis.

I pel que fa a les comissions a particulars?

Encara és més senzill. En aquest cas els diria que ens portin la nòmina, domiciliïn els seus rebuts i comencem a parlar. Aquest és un tema que ens interessa molt a tots perquè som una entitat que podem oferir els nostres serveis que, a vegades, passen desapercebuts. Bancs com el BBVA també som proveïdors d’altres tipus serveis i productes que van més enllà de cobrar la nòmina i pagar rebuts com, per exemple, les assegurances de tota mena, on som molt competitius i fiables perquè oferim la garantia que té l’entitat. El món del renting o del leasing serien uns altres.

Quin índex de morositat registra el BBVA a la província de Tarragona?

Tenim un índex moderat en consonància amb el sector, encara que per nosaltres és preocupant. És una de les grans lluites actuals, perquè a la demarcació tenim una morositat baixa però suficient perquè s’hagi de treballar a fons. L’any anterior va ser positiu, encara que per nosaltres el més important és que darrera la morositat hi ha famílies amb greus problemes econòmics. Per posar un exemple, a nivell estatal l’any passat el BBVA va ajudar a més de 45.000 famílies a salvar la seva casa o el seu negoci. Tot això vol dir renegociar i aplicar mesures creatives per buscar una solució.

En quin moment es troba la borsa immobiliària del banc? Els pisos tenen sortida?

A la nostra entitat, el tema de la vivenda és una conseqüència directe de la crisi i del conseqüent increment de morositat del sector, tant des de la vessant del propietari com del promotor. El paper del banc sempre havia estat moderat i amb un criteri de risc més prudent, però no tenim vocació de vendre pisos ni d’actuar com una immobiliària. Forma part del nostre negoci i ens trobem amb un estoc que intentem donar-li sortida. Al final és un producte més pel nostre client que anem venent perquè son immobles de totes les tipologies.

Continuaran fusionant-se més entitats bancàries? Com pot afectar aquest procés a empreses i particulars?

Pel que fa referència a les fusions penso que la gent ha d'estar contenta i a l’espera de què es produeixin, perquè representen la sortida a la situació econòmica actual. La bona salut no només del sistema financer sinó també de la nostra economia passa per una reestructuració del sector financer. És per això que no ens ha d’afectar que sorgeixin entitats més fortes i eficients i amb una capacitat relacionada amb la realitat. És inevitable que al final quedaran les entitats més fortes, solvents i que ajudaran a crear, novament, una certa homogeneïtat en el mercat. La situació es normalitzarà amb una visió de més confiança en el sector financer, ja que les que quedin ajudaran a que es produeixi una relaxació de les condicions dels mercats financers, una notícia que serà molt ben rebuda tant pels particulars com per les empreses.

Per finalitzar, des del BBVA aposteu per un missatge d’optimisme tot i la situació actual?

Nosaltres creiem amb un missatge d’optimisme perquè estem al 2012, el cinquè any natural dins de la crisi i que ens ha portat a tots a fer un màster d’economia i finança. Per tant, tots ens sabem més que fa uns anys sense oblidar que ja hem superat el pitjor i que no tardarem molt més a començar a veure la llum al final del túnel.

Perfil

Edat: 37 anys
Professió: Director de zona del BBVA a Tarragona
Aficions: Senderisme i el cinema
Trets principals del seu caràcter: Reflexiu, amb esperit de col·laboració i tenaç




Logo Empresa al dia Edita: Comunicación Externa S.L. - info@empresaaldia.org
Fotografia: Xavi Jurio - Arxiu ED
Aviso Legal  Política de Privacidad  Política de Cookies